Més que futbol

Tinc clar que el futbol no és només un joc. En molts casos i en les categories professionals, aquest esport s’ha convertit en un suculent negoci on es mouen unes quantitats de diners en molts casos desmesurades i vergonyoses. Això contrasta amb la realitat d’una bona part de la ciutadania del nostre país, que té veritables dificultats econòmiques per arribar a final de mes, xifres d’aturats encara escandaloses -especialment en la franja de l’atur juvenil- i uns nivells de desigualtat totalment inacceptables. Ésser conscient i sensible a aquesta realitat xoca amb el luxe de l’elit futbolística i el món dels negocis que s’hi associa.

Però el futbol no és només això. N’hem de ser molt conscients, i ho hem de denunciar, però no és només això. Els gironins i les gironines en som testimonis directes en el que han estat uns dies d’il·lusió col·lectiva inesborrables per la història de la ciutat. Us vull parlar avui del nostre Girona i dels sentiments que ens ha generat en els darrers anys. Cada dia de partit, al gol nord des de fa un bon grapat d’anys, convivim durant una estona una colla d’amics. Alguns de l’Atletisme Girona, altres de la Penya “Barbero Bailongo” i més grups, i també compartim bons moments amb d’altres persones amb les quals al llarg dels anys hem anat teixint una relació basada en l’estima al nostre club.

I, aquests darrers dies, només cal passejar per la ciutat i observar les expressions de felicitat de molts ciutadans per entendre que el Girona FC i la ciutat l’hem fet grossa. Després d’anys de patir decepcions esportives, aquest any sí, hem aconseguit pujar a la màxima categoria de futbol.

Fa anys érem quatre comptats, al camp, la immensa majoria d’una edat que, per no ofendre a ningú, diríem sèniors. Ara això ha canviat com un mitjó: molt jovent, moltes noies, molts pares amb els seus fills, moltes penyes, molt bon ambient. I això també ho voldria ressaltar: absència de conflictes al camp, afició cridanera -en alguns moments els pregaria que ho fossin més- però respectuosa.

Ara ens toca a tots lluitar perquè les coses al club i a la ciutat es facin amb seny. No cal inventar, existeixen models d’èxit en aquest sentit: el model Eibar o Leganés per exemple. Models basats en la transparència, la bona gestió econòmica i esportiva, l’aprofitament d’aquesta fita per a la ciutat i especialment per al seu comerç, entre altres objectius.

Tenim la sort que l’actual directiva del club ha fet les coses molt ben fetes. Tenen tota la nostra confiança i ens posarem al seu costat en aquesta nova etapa tan esperançadora. Pot ser una molt bona oportunitat per a la ciutat de Girona. Més que futbol.

 
 
Pere Albertí Serra

Regidor d’ERC-MES